El romànic neix al voltant de l’any 1.000 al nord d’Itàlia i s’estén ràpidament per tot Europa. És el primer moviment artístic internacional amb unitat estilística, tot i les variants locals.

A Catalunya, el nou estil artístic arriba de la mà de l’abad Oliba que, des de Ripoll, Cuixà i Vic, és el gran impulsor de la renovació arquitectònica que viuran els comtats catalans durant el s.XI.

El primer romànic recull components procedents del món clàssic, la tradició local i les formes llombardes arribades amb els mestres d’obra itinerants. Les construccions són funcionals i austeres, amb l’única decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes, amb murs gruixuts capaços d’aguantar el pes de les voltes de canó. Les obertures són escasses i les naus generalment separades per columnes o pilars units per arcs de mig punt.

Durant el s. XII les millores tècniques mostren el perfeccionament del treball de la pedra. Els recursos arquitectònics es diversifiquen i s’afegeixen més elements escultòrics en la decoració.

En el s.XIII les formes romàniques comencen a conviure amb l’arribada del gòtic, tal com veiem en les construccions de "l’escola de Lleida".